Aquest capítol no parla de nostàlgia.
Parla de confiança, de relat i de responsabilitat adulta.
Durant anys, la televisió infantil va ser una escola emocional: històries llargues, conflictes reals, personatges ferits que ens ensenyaven a perdre, esperar i créixer. Avui, en canvi, la infància s’ha convertit en consum ràpid, estímul constant i por a incomodar.
A Quelcom 81 analitzem què feien sèries com Dragon Ball, One Piece, Digimon o Sailor Moon, per què encara les recordem i què ha passat perquè aquest tipus de relats hagin desaparegut dels espais infantils i juvenils.
Del Super3 i el 3XL a SX3 i les plataformes.
De la comunitat al consum individual.
Del conflicte a la protecció excessiva.
Una conversa incòmoda però necessària sobre educar, explicar històries i tornar a confiar en els nens perquè entenguin el món que els espera.